<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303</id><updated>2011-10-29T07:21:47.179-07:00</updated><title type='text'>Miralls trencats</title><subtitle type='html'>Escrits de Cristina Tomás Serra</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>41</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-6117223842648204203</id><published>2011-05-30T04:58:00.000-07:00</published><updated>2011-05-30T05:00:00.991-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-t8SSiCrUGqA/TeOGOzhY9eI/AAAAAAAAAFM/XTQ05-U6bgI/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="640" src="http://4.bp.blogspot.com/-t8SSiCrUGqA/TeOGOzhY9eI/AAAAAAAAAFM/XTQ05-U6bgI/s640/1.jpg" width="428" /&gt;&lt;/a&gt;Sé donde  pretendes ir justo te giras. Sé que vas a coger cuando abres el armario. Sé lo que quieres hacer en cada momento (aunque a veces me sorprendas). Sé cuando me mientes y cuando no. Sé que estás pensando cuando los ojos te brillan. Sé que hablas de mí a los demás y que tu número favorito es el 3. Sé donde quieres ir aunque aún no hayas empezado a caminar. Sé que la palabra “límite”, para ti no existe. Sé qué pantalones no te gustan, como te gusta que te peinen, o que champú usas. Sé cuando te pasa algo; por el tono de la voz, el brillo de los ojos, o la posición de tus labios. Sé que me vas a abrazar cuando haces el gesto de que venga. Sé que te acabas de afeitar cuando vienes con una sonrisa por debajo de la nariz. Sé todas y cada una de las pecas que invaden tu cuerpo, pero así y todo, sabes qué? &lt;br /&gt;Me quedan mil cosas aún por descubrir…&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-6117223842648204203?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/6117223842648204203/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2011/05/se-donde-pretendes-ir-justo-te-giras.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6117223842648204203'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6117223842648204203'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2011/05/se-donde-pretendes-ir-justo-te-giras.html' title=''/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-t8SSiCrUGqA/TeOGOzhY9eI/AAAAAAAAAFM/XTQ05-U6bgI/s72-c/1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-9216360409362034554</id><published>2011-03-24T10:56:00.001-07:00</published><updated>2011-03-24T10:56:33.004-07:00</updated><title type='text'>Nuestros mundos</title><content type='html'>Cuando hablo de tu mundo, me refiero a&lt;br /&gt;un círculo, si, un circulo, parece simple no cres? Pero te reirás, porque lo que yo llamo mi mundo, es otro circulo. Hasta aqui todo bien verdad? Pero ahora llegan los problemas, ahora llegas tu. Porque dos círculos pueden hacer muchas cosas cuando están juntos. Pueden estar enlazados, uno encima del otro, uno al lado del otro... En fin, de mil maneras... Pero solo hay una manera de que dos mundos ( hablando de circulos ) convivan juntos. Los dos círculos no deben estar muy separados, nunca enlazados, ni mucho menos uno encima del otro, los círculos deben estar uno al lado del otro, rozándose, pero nunca quitando espacio. Porque cuando no se da el caso de cuando dos circulos estan uno al lado del otro (rozándose) no tenemos espacio, y cuando no tenemos espacio nos agobiamos, nos falta el aire y aqui es cuando todo termina, y después no hay vuelta atrás, y es en ese momento cuando te preguntas que por qué no fuistes más despacio, que por qué aceleraste en el momento impreciso, y intentas volver al pasado para arreglarlo, pero no puedes, eso ya es demasiado tarde&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-9216360409362034554?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/9216360409362034554/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2011/03/nuestros-mundos.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/9216360409362034554'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/9216360409362034554'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2011/03/nuestros-mundos.html' title='Nuestros mundos'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-7614785825439880367</id><published>2011-03-07T06:20:00.000-08:00</published><updated>2011-03-07T06:20:03.148-08:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh5.googleusercontent.com/-2Nf7ViBqas4/TXToTlxOnhI/AAAAAAAAAFE/xIUd2fexWN8/s1600/guri.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" q6="true" src="https://lh5.googleusercontent.com/-2Nf7ViBqas4/TXToTlxOnhI/AAAAAAAAAFE/xIUd2fexWN8/s320/guri.jpg" width="214" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Cuando pierdes horas ante el teléfono, cuando por las noches te cuesta dormirte, cuando te quedas empanada viendo como habla, cuando los momentos nunca son suficientes, cuando los minutos no tienen sentido, cuando piensas que si alguien te escuchara pensaría que estais locos, cuando es vuestra locura y no la de los demás. Cuando a partir de un segundo supiste que sería tuyo, pero en ese momento el te lo negaba, porque el no lo sabía. Y mira ahora... cuando, cuando, cuando no importa nada más que lo que os rodea... porque es vuestro. Muchas veces uno más uno, no suman dos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-7614785825439880367?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/7614785825439880367/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2011/03/cuando-pierdes-horas-ante-el-telefono.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7614785825439880367'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7614785825439880367'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2011/03/cuando-pierdes-horas-ante-el-telefono.html' title=''/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='https://lh5.googleusercontent.com/-2Nf7ViBqas4/TXToTlxOnhI/AAAAAAAAAFE/xIUd2fexWN8/s72-c/guri.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-1716989871728930240</id><published>2011-01-20T12:02:00.000-08:00</published><updated>2011-01-20T12:02:10.505-08:00</updated><title type='text'>Hablaban de amor y no tenían ni puta idea</title><content type='html'>Se miraban de reojo y caía alguna que otra sonrisilla por debajo de la nariz. Se giraban y se ponían rojos. Se evitaban y se escondían. No hablaban para no cagarla y cuando hablaban les temblaba la voz. ¿En que deberían estar pensando? El amor es un marrón curioso y a ellos les tenía ganas. Les enganchó. Qué cabrón! Hablaban de amor y no tenían ni puta idea. El amor lo puedes describir de muchas maneras. Puedes pintarlo muy feo o dejarlo bonito, dependiendo de el momento por el que atravieses. Puede ser explicado de diferentes puntos de vista, y totalmente diferentes. El amor es para imbéciles.&lt;br /&gt;-Yo soy imbécil&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-1716989871728930240?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/1716989871728930240/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2011/01/hablaban-de-amor-y-no-tenian-ni-puta.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1716989871728930240'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1716989871728930240'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2011/01/hablaban-de-amor-y-no-tenian-ni-puta.html' title='Hablaban de amor y no tenían ni puta idea'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-1608814302413320774</id><published>2011-01-20T11:52:00.000-08:00</published><updated>2011-01-20T11:52:22.971-08:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>Nunca lo habías pensado? Venga, no me mientas que sé que sí. Al final, no ha salido tan mal como esperábamos, no? Es tremendo! Después de todo, de todas las lágrimas que no sabían dónde ir... Por fin han encontrado camino. Las compartiremos. Ahora el mundo es nuestro. Tus sonrisas son mías. Ahora somos uno, o dos. Pero muchas veces somos uno. Como cuando un círculo se pone encima del otro. Gracias... Pero sabes lo más importante de todo? Que nos queremos, nos queremos. y que somos felices. Qué felicidad por favor... y mira que pensar que no volvería a sentir esto. Que estupidez&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-1608814302413320774?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/1608814302413320774/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2011/01/nunca-lo-habias-pensado-venga-no-me.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1608814302413320774'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1608814302413320774'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2011/01/nunca-lo-habias-pensado-venga-no-me.html' title=''/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-8662679076877546898</id><published>2010-08-16T10:33:00.000-07:00</published><updated>2010-08-16T10:33:09.673-07:00</updated><title type='text'>La fórmula exacta de la realidad.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/TGl2Oc-PJcI/AAAAAAAAAEI/0jjDlOn6OFU/s1600/untitled.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" ox="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/TGl2Oc-PJcI/AAAAAAAAAEI/0jjDlOn6OFU/s320/untitled.bmp" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Ya no sé de que escribir. Ya nada me inspira. Ya no hablo a todas horas, ni sonrío por cualquier cosa. Ya nada me apetece, ni hablar&amp;nbsp;mientras amanece. Ya nada me sorprende. Ya nadie me sorprende. Con nada acierto. Con nada me siento agusto. Ya no ando por las nubes. Ya no me brillan los ojos. Nada es ya de los dos. Ya no confío en nadie. Ni en misma. Ya nada me apasiona. Antes quería. Ahora ya no. No quiero querer. No quiero me quieran. Antes soñaba. Sentía. Vivía. Reía. A carcajada limpia. Confíaba. Era una apasionada de la vida. Antes me sorprendía todo. Ya no sueño...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-8662679076877546898?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/8662679076877546898/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/08/la-formula-exacta-de-la-realidad.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/8662679076877546898'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/8662679076877546898'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/08/la-formula-exacta-de-la-realidad.html' title='La fórmula exacta de la realidad.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/TGl2Oc-PJcI/AAAAAAAAAEI/0jjDlOn6OFU/s72-c/untitled.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-831437604339824613</id><published>2010-08-16T09:57:00.000-07:00</published><updated>2010-08-16T10:01:10.499-07:00</updated><title type='text'>Gracias</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/TGluv_SoBrI/AAAAAAAAAEA/54vdTrNCb9E/s1600/37982_1511186909470_1528290172_1320576_2652295_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" ox="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/TGluv_SoBrI/AAAAAAAAAEA/54vdTrNCb9E/s320/37982_1511186909470_1528290172_1320576_2652295_n.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Esa pequeña voz interior. Mi segunda sonrisa cuando la mía me falla. Mi más fiel consejero. 2 Palabras. O muchas más. Gracias. Muchas Gracias. Por todo. Por nada. Por permanecer a mi lado. Por no irte nunca. Por cada palabra. Por cada consejo. Por aguantarme. (Que no es nada fácil). Gracias. Otra vez. Por ser como una tumba. Que guarda mil y un secretos. Por ayudar a levantarme. Siempre. Porque sé que no te irás. Porque, porque,porque me haces mucha falta.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-831437604339824613?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/831437604339824613/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/08/esa-pequena-voz-interior.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/831437604339824613'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/831437604339824613'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/08/esa-pequena-voz-interior.html' title='Gracias'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/TGluv_SoBrI/AAAAAAAAAEA/54vdTrNCb9E/s72-c/37982_1511186909470_1528290172_1320576_2652295_n.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-3683862402254869126</id><published>2010-08-04T17:28:00.000-07:00</published><updated>2010-08-04T17:28:41.393-07:00</updated><title type='text'>De las que</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/TFoCs-U5aTI/AAAAAAAAAD4/c6GbN_NK2N0/s1600/fffs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" bx="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/TFoCs-U5aTI/AAAAAAAAAD4/c6GbN_NK2N0/s320/fffs.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;De las que se despiertan tarde los domingos. De las que lloran en las pelis. De las que se pasan horas en la bañera. De las que se lo viven cantando en la ducha. De las que creen que pueden cambiar el mundo. De las que para sonreír necesitan hacer sonreír a alguien. De las que les encantan las tormentas. De las que les gusta escribir. De las que intentan decir la verdad, de las que se moja. De las que habla a todas horas. De las que cuando está en la mejor situación, tropieza. De las que escucha música a todas horas. De las que se siente identificada con las canciones. De las transparentes. De las que se da cuenta de lo que ha perdido, cuando ya no lo tienen entre sus brazos. De las que les encanta dormir abrazadas a alguien. De las que les asusta el futuro. De las que les cuesta dejar el pasado. De las que se fijan en los pequeños detalles. De las que prefieren una rosa. De las que les encanta ir en pijama. De las que se come las palomitas antes de que la peli haya empezado.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-3683862402254869126?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/3683862402254869126/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/08/de-las-que.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/3683862402254869126'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/3683862402254869126'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/08/de-las-que.html' title='De las que'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/TFoCs-U5aTI/AAAAAAAAAD4/c6GbN_NK2N0/s72-c/fffs.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-6708122806300060852</id><published>2010-03-17T06:02:00.000-07:00</published><updated>2010-03-17T06:02:41.828-07:00</updated><title type='text'>ELLAS.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S6DSbeJKUJI/AAAAAAAAADw/LvakERSgHDg/s1600-h/%C3%B3pk%2B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S6DSbeJKUJI/AAAAAAAAADw/LvakERSgHDg/s320/%C3%B3pk%2B.jpg" vt="true" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Ellas. Tan parecidas y tan distintas a la vez. Tan preocupadas y tan despreocupadas. Tan despistadas y dormilonas. Ellas. Tan fuertes y tan sensibles... Tenerse la una a la otra, tener a alguien a tu lado que sea igual que tu y a la vez muy distinto es genial... Son como, como... como una caja de sorpresas. Puedes ver una mirada asesina entre ellas y dentro de diez segundos un abrazo, donde intentan transmitir todo lo que se quieren. Ellas, tan espontáneas y sonrientes. Ellas, ... conocen cada uno de sus rincones, cada uno de sus pequeños secretos. Conocen cada gesto y cada palabra, pero siempre se pueden llegar a sorprender. Comparten sonrisas y buenos momentos, y comparten lágrimas y momentos de tristeza, desesperación... pero ahora, ahora toca disfrutar... Disfrutar de las sonrisas, porque conocemos las lágrimas, disfrutar del calor porque hemos sentido el frío. Vamos a disfrutar de la luz porque conocemos la oscuridad. Vamos a disfrutar de las estrellas, del viento, de las nubes, del aire. Vamos a disfrutar de la felicidad, porque hemos conocido la tristeza. Pero sobre todo todo todo, vamos a disfrutar de nosotras, de nosotras dos, porque nos quedan mil cosas por las que disfrutar, porque nos quedan mil cosas por las que vivir. Nos tenemos la una a la otra, ¿Para qué queremos más?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-6708122806300060852?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/6708122806300060852/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/03/ellas.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6708122806300060852'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6708122806300060852'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/03/ellas.html' title='ELLAS.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S6DSbeJKUJI/AAAAAAAAADw/LvakERSgHDg/s72-c/%C3%B3pk%2B.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-899491951791278691</id><published>2010-03-04T13:51:00.000-08:00</published><updated>2010-03-04T13:52:36.709-08:00</updated><title type='text'>Dime</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S5Aqv8aKQaI/AAAAAAAAADo/9Gbfo9ubUco/s1600-h/asdfgh.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" kt="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S5Aqv8aKQaI/AAAAAAAAADo/9Gbfo9ubUco/s320/asdfgh.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;Háblame al oído. Dime que nada de esto esta sucediendo. Dime que estás a mi lado. Que estas lágrimas que caen, no son de tristeza. Dime que mi sonrisa no sale hoy por que está de resaca. Por que esta cansada de reirse, no por que esté cansada de llorar. Háblame. Dímelo al oído. Suave. Sin prisas. Dime que las lágrimas que me estás secando no son por tí, que no son por el resto del mundo.Dime que son de alegría, de carcajadas, de no poder parar. Abrázame y dime, dime que acabo de sacar una sonrisa. De oreja a oreja. Dime, dímelo al oído... Aunque sea mentira. Dime. Que estás aquí, conmigo.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-899491951791278691?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/899491951791278691/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/03/dime.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/899491951791278691'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/899491951791278691'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/03/dime.html' title='Dime'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S5Aqv8aKQaI/AAAAAAAAADo/9Gbfo9ubUco/s72-c/asdfgh.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-5559172852015524126</id><published>2010-03-03T13:50:00.000-08:00</published><updated>2010-03-03T13:50:19.797-08:00</updated><title type='text'>Imprescindible.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S47XMN-XHoI/AAAAAAAAADg/MFJZ4oynNxE/s1600-h/i%C3%B1aki+%2B+lore+%2B+romi+108.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" kt="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S47XMN-XHoI/AAAAAAAAADg/MFJZ4oynNxE/s320/i%C3%B1aki+%2B+lore+%2B+romi+108.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;T'eixugaré les llàgrimes quan et caiguin dels ulls. T'abraçaré quan ho necessitis, i quan no també. Et treure un somriure quan estiguis trista. Et diré les paraules que necessitis, en el moment que les necessitis. Et diré sempre les veritats. Et diré que res et pot fer caure, que tens les forces que necessites per aixecar-te... Tan sols has de fer una cosa, tan sols has de trobar-les... Sé que a vegades no es fàcil, a vegades estan amagades allà on no et pots imaginar que estiguin, però hi segueixen estant. Només has de aguantar, has de acceptar que t'ajudin. Et diré que et vull amb un somriure de orella a orella. Et diré que vals milions. Et diré que no vull deixar de veure’t, que no vull deixar de riure amb tu, que no vull deixar d’abraçar-te, que no vull deixar d’ajudar-te. Et diré que m’importes moltísim. Et diré que t'estimo, que t’estimo com no pots imaginar, princesa meva&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-5559172852015524126?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/5559172852015524126/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/03/imprescindible.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/5559172852015524126'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/5559172852015524126'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/03/imprescindible.html' title='Imprescindible.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S47XMN-XHoI/AAAAAAAAADg/MFJZ4oynNxE/s72-c/i%C3%B1aki+%2B+lore+%2B+romi+108.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-2829620417612102145</id><published>2010-02-25T05:09:00.000-08:00</published><updated>2010-02-25T05:09:44.370-08:00</updated><title type='text'>Escriure</title><content type='html'>Plasmar els teus sentiments en un paper en blanc. Veure que poc a poc aquell paper que abanç era totalment buit, es va omplint de lletres, de lletres que formen paraules... paraules que defineixen moments, estats d'ànim... Escriure és molt més que tot això és poder expressar els sentiments mitjançant un bolígraf i un paper... Desfogarte amb paraules...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-2829620417612102145?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/2829620417612102145/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/escriure.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/2829620417612102145'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/2829620417612102145'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/escriure.html' title='Escriure'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-7695715217908015934</id><published>2010-02-23T06:56:00.000-08:00</published><updated>2010-02-23T06:56:53.249-08:00</updated><title type='text'>Isabel</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S4PsfofMhuI/AAAAAAAAADY/tkp6M7gDm6w/s1600-h/jn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" ct="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S4PsfofMhuI/AAAAAAAAADY/tkp6M7gDm6w/s320/jn.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;I és que tot i que t'agradi pintar els meus peus a l'hora de francès o posar paraules que tu et fan tantísima de gràsia a la meva agenda, tot i que t'hagafin atacs de riure dins classe d'història, i sembli que la culpable soc jo, tot i que arrivis al mismisim punt de fer-mer perdre la paciència del tot, i que avegades no et suporti, tot i que hem deixis la motxila (ja saps tu com), tot i que no hem deixis estudiar per el vespre, ja que sempre tens algu que contarme, tot i que hem despertis quan puc dormir, tot i que hem faguis quedarme amb tu els teus vespres de insomni perquè no et pots dormir, tot i que ens enfadem dia si i dia tambè, saps? tot i que ens passin millons de coses, ets la millor persona que existeix a aquest petit mòn, el millor tresor que et pots trovar, el millor regal que m'ha fet la vida.&lt;br /&gt;Malgrat tantes coses que viuen dins el teu món, t'estim, t'estim d'una manera impresionant, i no sè que faria sense tots aquets "tot i que", ja que totes aquestes coses son les que et fan especial..&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-7695715217908015934?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/7695715217908015934/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/isabel.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7695715217908015934'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7695715217908015934'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/isabel.html' title='Isabel'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S4PsfofMhuI/AAAAAAAAADY/tkp6M7gDm6w/s72-c/jn.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-443656689976812813</id><published>2010-02-11T12:54:00.000-08:00</published><updated>2010-03-04T14:01:52.801-08:00</updated><title type='text'>Blanc</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3XSpI-gGJI/AAAAAAAAADQ/vMV-oLjDPe8/s1600-h/dfgjkl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" ct="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3XSpI-gGJI/AAAAAAAAADQ/vMV-oLjDPe8/s320/dfgjkl.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"&gt;Un fred que obligava a deixar les mans sense sentits. Miràvem els dos per la finestra de casa i es podia veure com uns petits flocs de neu envaïen tots els carrers del voltant. Els fanalets i els cotxes estaven tapats per una mena de capa de color blanc. Des de la finestra es podia veure com tots els nens feien guerra de bolles de neu. Corrien amunt i avall. Començava a fer-se de nit, i es podia observar com els farolets del carrer es començaven a encendre. Els nens seguien modelant la neu i fent formes. La xemeneia encesa. Es podia sentir el soroll que feia la llenya quan es cremava. Tot era fosc. Per mitjà d'una abraçada conteníem tot el fred que feia. Ens recolzaven l'un amb l'altre. Més neu. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-443656689976812813?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/443656689976812813/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/blanc.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/443656689976812813'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/443656689976812813'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/blanc.html' title='Blanc'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3XSpI-gGJI/AAAAAAAAADQ/vMV-oLjDPe8/s72-c/dfgjkl.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-2406196483327929091</id><published>2010-02-09T06:47:00.000-08:00</published><updated>2010-02-09T06:47:31.812-08:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3B288MO1iI/AAAAAAAAADA/XTbuVIvSHRQ/s1600-h/18148_1350340203299_1375188017_953033_2445510_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="267" kt="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3B288MO1iI/AAAAAAAAADA/XTbuVIvSHRQ/s400/18148_1350340203299_1375188017_953033_2445510_n.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Un café con azúcar. Una tarde solo nuestra. Risas que rompen desenfrenadamente el silencio que nos rodea. Cigarros que se consumen como el viento. Otra de azúcar. Solo puedo ver sonrisas, sonrisas y carcajadas que nos dejan sin respiración. Me gusta. Miradas entrecortadas. Otro café. Seguimos consumiendo los cigarros como si fueran caramelos. Eucalipto. Las historias siguen, parece que no se termina nada de lo que nos rodea…&lt;br /&gt;Me encanta todo esto…&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-2406196483327929091?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/2406196483327929091/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/un-cafe-con-azucar.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/2406196483327929091'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/2406196483327929091'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/un-cafe-con-azucar.html' title=''/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3B288MO1iI/AAAAAAAAADA/XTbuVIvSHRQ/s72-c/18148_1350340203299_1375188017_953033_2445510_n.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-7294916019174826525</id><published>2010-02-08T12:36:00.000-08:00</published><updated>2010-02-08T12:36:46.379-08:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3B1zXNLr6I/AAAAAAAAAC4/aXTqlMU9_2g/s1600-h/lkjkhkgfds.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" kt="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3B1zXNLr6I/AAAAAAAAAC4/aXTqlMU9_2g/s320/lkjkhkgfds.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;A vegades hem sento així... la persona més insignificant del món.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-7294916019174826525?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/7294916019174826525/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/vegades-hem-sento-aixi.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7294916019174826525'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7294916019174826525'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/vegades-hem-sento-aixi.html' title=''/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3B1zXNLr6I/AAAAAAAAAC4/aXTqlMU9_2g/s72-c/lkjkhkgfds.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-700151005696506041</id><published>2010-02-08T12:23:00.000-08:00</published><updated>2010-02-08T12:24:49.373-08:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3ByodU4KvI/AAAAAAAAACw/Y7XlbiGNg14/s1600-h/yt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" kt="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3ByodU4KvI/AAAAAAAAACw/Y7XlbiGNg14/s320/yt.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Mai havia pensat, que... mmm, no sé com descriure-ho... com una d’aquestes persones que els hi encanta mirar la lluna, contemplar les onades com reboten contra les roques... Segur que saps de qui estic parlant. O potser no. Aquest ets tu. El del somriure permanent. El que quan el sol interfereix sobre els seus ulls li ploren. El que es passaria tota la nit mirant les estrelles i contemplant el cel. Aquell, amb aquell caràcter únic. Aquell al que sempre se li obliden les coses. El que li encanta el chocolati i jugar al singstar. El que sempre planetja un futur, potser un futur llunyà. El que no hem pot veure trista, que hem treu un somriure sempre que està amb les seves mans, i quan no hi està també... El que m’abraça en tot moment. El que m’eixuga les llàgrimes quan hem cauen dels ulls. Aquell que sempre té alguna paraula per ajudar-te. El que lluita contínuament per els demés. Aquest ets tu. Mai ho oblidis. Et queden millons de coses per les que seguir lluitant..&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-700151005696506041?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/700151005696506041/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/mai-havia-pensat-que.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/700151005696506041'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/700151005696506041'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/mai-havia-pensat-que.html' title=''/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S3ByodU4KvI/AAAAAAAAACw/Y7XlbiGNg14/s72-c/yt.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-8359493644536256923</id><published>2010-02-04T09:32:00.000-08:00</published><updated>2010-02-04T11:43:58.881-08:00</updated><title type='text'>Puede</title><content type='html'>Entre tanto ruido no se podía oír nada. Me gustaba su mirada. Algo tímida, tal vez. Sus mejillas eran totalmente rojas, y sus ojos brillaban como un vaso lleno de agua. Mucha gente, que agobio. Me miraba pero intentaba esquivar la mirada. Un cigarro, y después otro, y otro... Una canción lenta. Pasaba la noche. Cualquier escusa para pasar por su lado. Cruce momentáneo de miradas, otra vez. Me sonríe y le devuelvo la sonrisa. Noté una caricia suave en el pelo, me giro y él detrás. Le sonrío, y sonríe...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¿Me concedes este baile?&lt;br /&gt;(...)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-8359493644536256923?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/8359493644536256923/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/puede.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/8359493644536256923'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/8359493644536256923'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/puede.html' title='Puede'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-5794162144397609971</id><published>2010-02-03T06:24:00.000-08:00</published><updated>2010-02-08T12:12:28.159-08:00</updated><title type='text'>Aprender con el tiempo...</title><content type='html'>Con el tiempo, aprendemos la sutil diferencia entre sostener una mano y cogerla, entre las personas que con la posición de los labios, tus movimientos y el brillo de tus ojos ven si algún temor te recorre el cuerpo, y las personas que hace falta explicarles con pelos y señales que te pasa algo para que puedan ayudarte... Con el tiempo, aprendemos que si en un día de frío no nos abrigamos, nos acabamos resfriando. Aprendemos que muchas veces intentamos solucionar los problemas con uno más grande... Con el tiempo aprendemos que el amor no es levantarse al lado de la misma persona cada día y que muchas veces nos decepcionan cuando menos lo esperamos. Con el tiempo, aprendemos que las apariencias engañan, y que las palabras se las lleva el viento. Aprendemos que si no vas con la verdad por delante, en un momento o en otro, te acabarán descubriendo. Con el tiempo, aprendemos que lo besos no son contratos, y los pequeños detalles no son promesas. Aprendemos que si vamos por el bordillo podemos caernos, que si estamos mucho tiempo delante del sol, nos podemos quemar. Con el tiempo, aprendemos que lo que nos decían los padres era para protegernos, que si cruzábamos sin mirar, nos podían atropellar, que si corríamos con un chupa-chup en la boca y nos caíamos, podíamos hacernos mucho daño, que no habláramos con desconocidos, que nos pusiéramos los manguitos antes de entrar en la piscina, que no pasáramos tanto tiempo delante de la consola...&lt;br /&gt;Con el tiempo aprendes, que la vida es aquí, y ahora, en este preciso instante..&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Que pena que todas estas cosas solo las aprendamos con el tiempo...&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-5794162144397609971?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/5794162144397609971/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/aprender-con-el-tiempo.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/5794162144397609971'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/5794162144397609971'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/02/aprender-con-el-tiempo.html' title='Aprender con el tiempo...'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-6135682102369557946</id><published>2010-01-27T04:24:00.000-08:00</published><updated>2010-01-27T04:36:27.712-08:00</updated><title type='text'>l'amor és...</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S2AzO5gscOI/AAAAAAAAACo/XkMRsQ17grQ/s1600-h/.lkjiuytrfd.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431397481657954530" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S2AzO5gscOI/AAAAAAAAACo/XkMRsQ17grQ/s320/.lkjiuytrfd.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Un sentiment que et transpassa la pell, la carn i se't clava al cor. No li podem posar obstacles, per què va a on faixi falta, romp parets, i supera qualsevol obstacle i qualsevol tipus de distancia. Fa un temps vaig saber el que volia dir aquet sentiment, o millor dit, el que et podia arribar fer sentir. Llavors, vaig entendre que sense això que a vegades no sé com nombrar no hi ha vida, per què és ell qui u mou tot, el que fa que cada dia ploris o no aturis de somriure, mengis o dormis. Quan hem demanen com ho descriuria la ment se hem queda en blanc... és una mena de estat en el que amb simples paraules no es pot descriure, és el que fa que cada dia portis un somriure de orella a orella als llavis, el que fa que els problemes es facin més petits, molt petits... com si estassis a un altre món... l'amor és confiança, és el secret de poder unir els dos cossos, i fer-ne un.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-6135682102369557946?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/6135682102369557946/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/01/lamor-es.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6135682102369557946'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6135682102369557946'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/01/lamor-es.html' title='l&apos;amor és...'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S2AzO5gscOI/AAAAAAAAACo/XkMRsQ17grQ/s72-c/.lkjiuytrfd.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-1984703827854929581</id><published>2010-01-20T13:41:00.000-08:00</published><updated>2010-01-21T07:00:51.778-08:00</updated><title type='text'>Sobreviure no és viure.</title><content type='html'>Saps aquella sensació de sentir-te a baix? en els fons?, a on no es pot identificar ni un mínim color viu... a on els únics colors que es veuen son negres, foscos, que fins i tot hem fan por... L’obscuritat hem supera, i la meva vida està agafant un to gris, que no m'agrada gens. La sensació de estar a terra, sense forces per aixecar-te... aquella sensació que tot i que potser les cames tenguin força per sostenir-se de peus, que tot i que el teu cos s'aguanti en peu, això no és tot... necessites que un òrgan molt important, el cor, tengui també les suficients forces per sobreviure, i hem de recalcar que sobreviure no és viure... La gent juga amb els teus sentiments a cara o creu, a un, dos, tres, pica paret ... i ara mateix estic a terra, sense poder veure res, no veig ni la petita llum que hem guiï el camí. El meu cos té la mínima força per poder-se aixecar... però el cor no el trop, és com si pugues respirar, és a dir pogués sobreviure, però no pugues sentir, és a dir que no pugues viure... Que boig el món, és com si algú estés jugant a amagar el meu cor... i no hi ha manera de trobar-lo…&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-1984703827854929581?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/1984703827854929581/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/01/sobreviure-no-es-viure.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1984703827854929581'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1984703827854929581'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/01/sobreviure-no-es-viure.html' title='Sobreviure no és viure.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-8866097001885058293</id><published>2010-01-14T13:32:00.000-08:00</published><updated>2010-01-14T13:50:00.937-08:00</updated><title type='text'>Que me mate a besos por la mañana</title><content type='html'>Alguien que me muerda los labios y me haga cosquillas. Que me haga el amor en cualquier parte y a cualquier hora, que sepa todos mis secretos y todos mis sueños. Que esté a mi lado cuando estoy mal, y convierta mis días grises a un tono cálido. Que me abrace sin que se lo pregunte y que mire y sonría. Alguien que esté a mi lado cuando más le necesito y que no dude que yo también estaré. Que me mate a besos y me tire en la cama. Que me regale noches enteras sin dormir. Alguien que cuando me pongo borracha me lleve a casa en brazos, y se meta en la cama conmigo.. Que me prepare baños de espuma y me ponga mi canción preferida. Que se meta conmigo, le pegue y después me diga que no le hago daño. Que me entienda y me complete. Que cuando me lo cruzo me guiñe un ojo y me sonría. Que en sus noches de borrachera se pase el tiempo diciéndome que está loco por mí. Que me haga el amor por la mañana y me mate a besos en la cama. Que me tape los ojos y me dé un beso repentino. Que me haga enfadar y luego me saque la lengua. Que se ponga celoso y no lo admita. Que no dude de que estaré aquí pero que tampoco lo de por sentado. Que me diga que estoy loca y me bese. Que me repita que me quiere y haga que no se me olvide. Alguien que no se acostumbre a que siempre esté a su lado, pero que tampoco lo dude nunca. Que siempre quiera conocerme de nuevo, y guiñarme un ojo en un bar. Que me sonría cuando sale de la ducha. Y me despierta tirándose encima mío en la cama. Que me diga que no le gusta verme llorar, y cuando lo haga me abrace, que esté conmigo aunque no se lo pida, y que me mire y me ponga roja. Alguien que cuando no estoy me eche de menos, que por la noche no se le olvide repetirme que me quiere. Que me desee buenas noches y que no se dé cuenta tarde, de que no era un sueño…&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-8866097001885058293?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/8866097001885058293/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/01/que-me-mate-besos-por-la-manana.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/8866097001885058293'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/8866097001885058293'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/01/que-me-mate-besos-por-la-manana.html' title='Que me mate a besos por la mañana'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-4100178135192598175</id><published>2010-01-13T08:19:00.000-08:00</published><updated>2010-01-14T13:36:39.968-08:00</updated><title type='text'>a l'horitzó.</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S03ziOsJUwI/AAAAAAAAACg/qUdLUmmajw0/s1600-h/milu.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 130px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426260895435674370" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S03ziOsJUwI/AAAAAAAAACg/qUdLUmmajw0/s320/milu.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;-Saps? Junts podríem escapar d’aquí… t’imagines?... un lloc un només fóssim nosaltres dos?, a on poguéssim demostrar que el món és una mentida, que només tu i jo podríem fer que os veritat? Aniríem fins a l’infinit, a on no existeixen els dies tristos, ni les discussions, a on és impossible pasar-ho malament. Confia amb mi, i agafa’m la mà i deixa’t endur... sent com l’aire t’acaricia la cara, i el sol et fa plorar els ulls. No passis pena amor meu, anem a descobrir el que sentim... Vull saber com és l’amor, vull saber si és real. Tots tenim dret a saber que et passa quan estàs enamorat, no trobes?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Nosaltres hem nascut per fer-ho, per estimar-nos... per descobrir que és l'amor... però junts.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(fins l'infinit)&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-4100178135192598175?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/4100178135192598175/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/01/saps-junts-podriem-escapar-daqui.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/4100178135192598175'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/4100178135192598175'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2010/01/saps-junts-podriem-escapar-daqui.html' title='a l&apos;horitzó.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/S03ziOsJUwI/AAAAAAAAACg/qUdLUmmajw0/s72-c/milu.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-5716933531300854614</id><published>2009-12-30T05:51:00.002-08:00</published><updated>2009-12-30T05:52:17.088-08:00</updated><title type='text'>Diez deseos.</title><content type='html'>Me gustan los dias de lluvia, el chocolate caliente, el aire, el agua, los colores, las calles mojadas, un dia de sol, las playas desiertas, las estaciones, las parejas enamoradas, las caricias, los "lo siento", las segundas oportunidades, el viento, las carcajadas, los llantos, las sonrisas, las miradas, la brisa, los atardeceres, las canciones, los abrazos, las noches enteras sin dormir, contar las estrellas, y mirar la luna. Pero sobretodo me gustan las cosas sencillas:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un par de velas, dos mecheros y tres cajas de cigarrillos, cuatro estaciones, y toda la playa para nosotros. Tenemos cinco silencios, y seis cervezas por terminar, siete caricias, y ocho abrazos que podríamos realizar. Tenemos nueve amaneceres con nueve canciones y tenemos diez... "No te vayas mi amor, quédate conmigo".&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-5716933531300854614?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/5716933531300854614/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/diez-deseos.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/5716933531300854614'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/5716933531300854614'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/diez-deseos.html' title='Diez deseos.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-4090622685373877747</id><published>2009-12-30T05:51:00.001-08:00</published><updated>2009-12-30T05:51:49.154-08:00</updated><title type='text'>Poder sin poder.</title><content type='html'>Porque te siento tan lejos y a la vez tan cerca. Te siento a mi lado y a la vez a mil quilómetros. A veces siento tus labios rozando los míos, pero de repente ya no están. Oigo tus carcajadas desde un rincón. Escondida. Intentando imaginar cómo sería, como sería si en lugar de estar en ese rincón estuviera a tu lado. Me abrazas, y siento como el corazón se me acelera, se acelera de una manera repetida, sin parar. Me miras, y te ríes, por debajo de la nariz… cómo sueles hacer siempre. Puedo ver tu sonrisa desde ese rincón, y el color chocolate de tus ojos. Hasta puedo ver cómo me echas de menos. En realidad, podría hacer yo lo mismo, y convertirnos en una persona, de nuevo, otra vez… Podría echarte de menos y besarte, sin ver de repente que tus labios ya no están y al despertarme tú tampoco, y darme cuenta de que todo ha sido un sueño, podría cogerte de la mano y llevarte a aquel lugar donde podíamos pasarnos noches enteras contando las estrellas, o diciéndonos todo lo queríamos, podría decirte que yo te sigo queriendo, y que sigo en el mismo sitio, hasta podría decirte que echo de menos las cosas que más odiaba de ti, podría decirte que te echo de menos, mucho de menos, podría hacerlo, pero no lo voy a hacer…&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-4090622685373877747?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/4090622685373877747/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/poder-sin-poder.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/4090622685373877747'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/4090622685373877747'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/poder-sin-poder.html' title='Poder sin poder.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-6519867678301392588</id><published>2009-12-30T05:34:00.002-08:00</published><updated>2010-02-23T13:08:53.463-08:00</updated><title type='text'>Un día diferente.</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SztYXUnnbjI/AAAAAAAAACY/SwbBA_znHvc/s1600-h/%C3%B1poiuh.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421023734165630514" src="http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SztYXUnnbjI/AAAAAAAAACY/SwbBA_znHvc/s320/%C3%B1poiuh.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 240px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Acabada de levantar y con algunas ciertas prisas vas hacia el autobús. Mucha gente que parece que no para de mirarte. Y tú empiezas a pensar si será la cara de recién levantada, o que hoy se te ha olvidado maquillarte. También puede que sea la lluvia, que te ha mojado el pelo... Te paras al lado de un coche de color azul, un azul celeste que te da una cierta tranquilidad mientras la gente te sigue mirando… Giras el retrovisor con un silencioso movimiento, intentando que la gente no se dé cuenta. Te miras, la cara de siempre, pero nada raro. Hoy parece un día diferente, y no entiendes porque. Lo único que sabes, es que la gente te sonríe de una manera especial, y que estás en el mismo sitio de cada mañana, en el mismo punto del autobús de cada mañana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(…)Y te das cuenta de que en realidad no les importaba la cara de recién levantada que llevabas, tampoco que se te hubiera olvidado maquillarte, ni que el pelo se te hubiera mojado con la lluvia, tampoco les importaba que ese día te tocara gimnasia y fueras en chándal y bambas, porque en realidad solo les importaba tu sonrisa..&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fue… un día diferente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-6519867678301392588?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/6519867678301392588/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/un-dia-diferente.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6519867678301392588'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6519867678301392588'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/un-dia-diferente.html' title='Un día diferente.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SztYXUnnbjI/AAAAAAAAACY/SwbBA_znHvc/s72-c/%C3%B1poiuh.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-7519651319718619481</id><published>2009-12-29T14:52:00.001-08:00</published><updated>2009-12-29T15:08:07.327-08:00</updated><title type='text'>Bailar con su sonrisa...</title><content type='html'>Necesidad de amor, y algo de cariño, quizás. Con ganas de días enteros de frío en la playa, con un atardecer rojizo, coloreado y algo cálido. Con ganas de fumarme un cigarrillo, o dos (o incluso alguno que otro más). Con ganas de abrazos y de besos. Podría, dormir una noche fría, una noche entera, en su cama, (si él quisiera), o no dormir, gritar, saltar y despertarle con un beso cada vez que escuchara uno de sus ronquidos. Levantarme a las 4 de la mañana y salir y andar sin rumbo, sin señales ni sonidos, sin reloj ni calendario. Haciendo de una simple noche, la mejor de mi vida, haciendo de un simple paseo, el camino más tierno del mundo. Bailar con su sonrisa, cogida de su mano...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-7519651319718619481?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/7519651319718619481/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/bailar-con-su-sonrisa.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7519651319718619481'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7519651319718619481'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/bailar-con-su-sonrisa.html' title='Bailar con su sonrisa...'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-1705872300372463767</id><published>2009-12-16T07:27:00.001-08:00</published><updated>2009-12-16T07:27:31.353-08:00</updated><title type='text'>Seguim cercant l'amor</title><content type='html'>(...)Dins l’aigua. Una nit d’estiu. La lluna ens escoltava, les estrelles ens miraven, i els nostres llavis que entraven en contacte. Hem mossegues, m’abrases, hem fas lliscar , i els teus llavis que van cap al meu coll. M’agafes, hem fas una sota, pujar, baixar i donar mil voltes. Hem dius que m’estimes. Sospirs. Hem somrius per davall el nas. Hem ric. I et demano perquè, perquè rius..., però com a resposta obtenc un altre somriure. I en realitat m’agrada, per què m’agrada que hem facis enfadar, i que no hem contestis, m’agraden els teus somriures per davall el nas, m’agrada que m’agafis i m’abracis tan fort que sembli que ens hem de fondre. M’agrada mirar-te als ulls i que sembli que ets el meu món. Cada petó, cada abraçada, cada mirada, cada gemec, cada carícia, cada crit... ¿Seguim cercant l’amor?&lt;br /&gt;-         Ja l’hem trobat&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-1705872300372463767?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/1705872300372463767/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/seguim-cercant-lamor.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1705872300372463767'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1705872300372463767'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/seguim-cercant-lamor.html' title='Seguim cercant l&apos;amor'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-8290909087915738009</id><published>2009-12-16T07:26:00.000-08:00</published><updated>2009-12-16T07:27:11.277-08:00</updated><title type='text'>Sensacions</title><content type='html'>Això de voler i no poder. La sensació de veure que no encaixes a cap banda. Que et falta alguna cosa, però és una cosa que ni tu mateix pots endevinar de què es tracta, l’única cosa que saps, és que el que et falta, no ho pots tenir. Impossible. És una cosa que ja ha estat en les teves mans, però que per unes raons de la vida, ja no la tens tu, ara pertany a una altre persona. I has de començar a assimilar que ja no tornarà. Mai més. Quan alguna cosa des de el principi ja no et pertanyia, no pots fer res al respecte, la única cosa que pots fer és abraçar-la amb totes les teves forces, però així i tot no aconsegueixes res, la única cosa que aconsegueixes així és que se’n vagi més a poc a poc, però acaba desapareixent igual. De la mateixa manera. Com si mai hagués estat en les teves mans. Com si fóssiu desconeguts. I el que més et provoca impotència, és que en les seves mans es troba la teva felicitat. Aquella persona controla la teva felicitat, i té el poder de anar variant el teu estat d’ànim. Que inclús la alegria et demana cada dia que si se t’oblida que no la pots ignorar. I això realment és horrible. Quan va desaparèixer, se’n va endur una part de la teva vida. I encara no te l’ha retornada. I tu segueixes aquí, al teu lloc, intentant saber a on has d’anar, quin lloc et pertany. Intentant saber a on et trobes. Intentant cercar a on ha guardat aquella part de la teva vida que no et vol tornar. Però la té guardada a algun lloc molt amagat, i no hi ha manera de trobar-la.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-8290909087915738009?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/8290909087915738009/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/sensacions.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/8290909087915738009'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/8290909087915738009'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/sensacions.html' title='Sensacions'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-4519921257194917224</id><published>2009-12-16T07:23:00.000-08:00</published><updated>2009-12-16T07:24:26.698-08:00</updated><title type='text'>Pisotear el amor</title><content type='html'>-No podemos. Estar juntos sería como darle muchas vueltas al amor y llegar a marearlo, meterlo en la trituradora y no dejarlo salir. Sería como saltarle encima y pisotearlo con los dos pies.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; -Lo superaremos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¿Seguro?, yo no soy así como piensas… Sí, me gusta reír pero tengo mucha facilidad en llorar, siempre me dejo las llaves de casa en la puerta, y la estufa encendida, soy despistada y algo extrovertida. Soy muy dormilona, me cuesta muchísimo levantarme por las mañanas, aunque suene el despertador, siempre lo acabo apagando y volviéndome a dormir, si… también soy algo irresponsable. Solo me doy cuenta de lo que he perdido cuando ya lo he perdido y no hay vuelta atrás. Me encanta poder capturar momentos en una imagen, es mi pasión. Adoro la música, pero odio las canciones que no me gustan. Me encanta poder expresar lo que siento mediante imágenes, palabras… Tengo un carácter muy fuerte, me cuesta mucho olvidar algo que me ha dolido de verdad. Sí, soy cabezota, sensible, sencilla, extrovertida, dormilona, despistada…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Creo que podríamos superarlo…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- No sé como haces que cada palabra y cada suspiro sea merecedor de mi sonrisa... ¿Te he dicho alguna vez que yo te voy a querer siempre?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-No me seas cursi, prefiero que me quieras 5 minutos, y luego 5 más, y más….&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-4519921257194917224?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/4519921257194917224/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/pisotear-el-amor.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/4519921257194917224'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/4519921257194917224'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/pisotear-el-amor.html' title='Pisotear el amor'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-6602676144812381754</id><published>2009-12-10T07:42:00.000-08:00</published><updated>2009-12-10T08:11:53.404-08:00</updated><title type='text'>Diciembre</title><content type='html'>Compras y derroches. Turrón. Felicidad y amor. Nieve. Regalos y sorpresas. Sinceridad y a la vez pequeñas mentiras. Invierno. Noche buena y noche vieja. Polvorones. Familia y amigos. Sonrisas y abrazos. Grandes y pequeños. Igualdad. Chocolate caliente. Vacaciones. Chimenea y mantas. Luces y adornos. Frío. Villancicos. Solidaridad. Navidad. Carrozas. Reyes. Regalos y detalles. Carbón. Parejas. Besos y caricias. Extra de cariño. Año nuevo. Doce uvas. Deseos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Diciembre...&lt;/em&gt; no sé que tiene pero me encanta.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-6602676144812381754?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/6602676144812381754/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/diciembre.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6602676144812381754'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6602676144812381754'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/diciembre.html' title='Diciembre'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-1761944981301806278</id><published>2009-12-10T03:34:00.000-08:00</published><updated>2009-12-10T03:58:52.934-08:00</updated><title type='text'>Locura.</title><content type='html'>Noche de invierno. Volvemos a ese lugar. Hace frío. Hacía tanto tiempo que nuestros pies no recorrían ese sitio, que nuestros ojos no observaban lo que nos rodeaba en ese instante. El tiempo me ahogaba. Empezamos a recordar. Obtenemos una sonrisa, después otra, y otra, y otra. Acercas tus manos congeladas a mi mejilla fría. Me río. Te ríes. Me abrazas. Seguimos recordando. Pero me gusta. Empieza a llover. Pero no me importa, porque ahora es cuando tu vienes, me coges la mano i decides llevarme lejos, muy lejos, sin importar lo que digan los demás. Ahora es cuando te quitas la chaqueta para cubrirme, y me la pones sobre mi espalda. Me das un cálido abrazo. Aquí es cuando de repente, me besas, con tus labios fríos y mojados, y decides cogerme en brazos. Sigue lloviendo. Pero nos da igual. Nos gusta. Porque lo hacemos juntos, y porque ahora es cuando me abrazas, y sentimos como las gotas frías de lluvia caen sobre nuestros ojos, nuestra boca y nuestro pelo. Aquí es cuando seguimos empapados, pero no nos importa. Nos gusta. Hacemos que el mundo no nos importe. Porque es todo. Locura.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-1761944981301806278?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/1761944981301806278/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/locura.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1761944981301806278'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1761944981301806278'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/locura.html' title='Locura.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-6736395591483709307</id><published>2009-12-09T11:34:00.000-08:00</published><updated>2009-12-09T12:01:48.542-08:00</updated><title type='text'>Somnis</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SyABsRP6vaI/AAAAAAAAACA/FQtYv2hgdBI/s1600-h/Cris+%26+jop+062.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413328612155375010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SyABsRP6vaI/AAAAAAAAACA/FQtYv2hgdBI/s320/Cris+%26+jop+062.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Tenim tota la platja per nosaltres, tansols per nosaltres. Les mans entrellaçades. Les teves parpelles damunt les meves, i els teus llavis cercant als meus. Hi ha un breu silenci, només es poden sentir les onades que copetjen contra les roques. Les estrelles que ens miren, la lluna que ens escolta, i l'arena que ens sent. Segueix la meva mà que va cap al teu coll. Segueix els meus llavis que cerquen als teus, i la meva mirada que cerca la teva. Posa't així, estira’t damunt la sorra, i no et preocupis, només et vull mirar.Atura al temps, així tindrem tot el temps del món. No et preocupis per res. Tanca els ulls, i acaricia'm suaument, son tan boniques les teves mans, i tan tendres els teus llavis. És una mena de màgia. Somriures i acaricies. Seguirem somiant, escoltant les onades com copetjen contra les roques, mentre el món es mou dins els nostres ulls.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-6736395591483709307?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/6736395591483709307/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/somnis.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6736395591483709307'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/6736395591483709307'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/somnis.html' title='Somnis'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SyABsRP6vaI/AAAAAAAAACA/FQtYv2hgdBI/s72-c/Cris+%26+jop+062.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-2055616777695997195</id><published>2009-12-09T06:48:00.000-08:00</published><updated>2009-12-09T12:05:06.084-08:00</updated><title type='text'>Recuerdos.</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-6ZcVhwjI/AAAAAAAAABY/eHc05bcgh0M/s1600-h/uyh.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413250223388607026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 256px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-6ZcVhwjI/AAAAAAAAABY/eHc05bcgh0M/s320/uyh.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;(…)Encontró una cajita que ella tenía guardada debajo de la almohada, dónde tenía guardado sus "pequeños tesoros" .Había una piruleta sin abrir, una piedra, un calcetín agujereado, una colonia acabada, tres pétalos de rosa disecados, el palo de un helado, un mechero, una entrada de cine, (que no se podía apreciar nada escrito, debía hacer mucho tiempo que la tenía guardada ), un pintauñas, un colgante, y una carta a medio terminar. No lo entendía. No entendía que significaba todo eso. Se quedó boquiabierto. Ella entró y lo encontró hurgando en sus cosas. Pero no se enfadó. Le preguntó que era todo eso y ella le contestó; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;-La piruleta que aún está sin abrir es la de aquel día que fuimos a cenar y me la regalaste, la guardo desde entonces. La piedra es de ese día que hicimos toda la noche en la playa, que encontramos una piedra que tu decías que tenía forma de corazón (aunque yo aún estoy intentando averiguar la forma de corazón, porque no la encuentro), la partimos por la mitad, y nos quedamos una parte cada uno, el calcetín… te vas a reír pero es del primer día que dormimos juntos, te los dejaste en casa, y no quise tirarlos, la colonia acabada, es la que me regalaste el día que cumplí mis dieciséis años, aunque se terminó la sigo guardando. Los pétalos de rosa disecados son de la rosa que me regalaste, solo quedan tres pétalos, pero los sigo teniendo yo, el palo del helado es del día que nos conocimos, el mechero es aquel con el que pasábamos horas intentándolo encender, pero que nunca funcionaba, (y sigue sin funcionar), la entrada del cine, es de la peli que fuimos a ver juntos por primera vez, pero hace tanto tiempo que ya no se ve muy bien. El pintauñas fue lo primero que me regalaste, el colgante supongo que te suena y la carta a medio terminar la escribí para ti, pero nunca e encontrado el momento para entregártela, así que está en esa pequeña cajita de madera, con todos mis pequeños tesoros y todos mis mejores momentos. En esa cajita tengo guardadas cada una de tus inesperadas sonrisas, y cada uno de tus inesperados besos. Tengo guardados todos mis recuerdos, todos mis sueños, tengo guardada cada palabra y cada promesa, cada abrazo y cada sensación, cada sentimiento y cada sueño. Tengo guardado todo lo que en algún instante de mi vida fue importante, o casi te diría que imprescindible para mí, pero que ahora es solo eso, un recuerdo. Recuerdos guardados en una caja, que nadie puede abrir. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;- Seguiremos soñando, cuando se apague la luz, mientras el mundo se entrelaza al rededor de nosotros&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-2055616777695997195?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/2055616777695997195/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/recuerdos.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/2055616777695997195'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/2055616777695997195'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/recuerdos.html' title='Recuerdos.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-6ZcVhwjI/AAAAAAAAABY/eHc05bcgh0M/s72-c/uyh.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-4974852527193374082</id><published>2009-12-06T07:11:00.000-08:00</published><updated>2009-12-09T12:11:52.969-08:00</updated><title type='text'>Ella.</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SyAD3JTk0tI/AAAAAAAAACI/uAlWUeSX9-U/s1600-h/kuh.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413330998025048786" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 170px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SyAD3JTk0tI/AAAAAAAAACI/uAlWUeSX9-U/s320/kuh.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Sé que te estás poniendo algo nervioso, porque la cita se está retrasando y ella no llega… Te miras el reloj una y otra vez, y ves como la aguja se mueve, y parece que cada vez va más rápido. Miras para un lado, para el otro, y no ves a nadie llegar. Te sientes incómodo y algo solitario. Te encuentras en un banco sentado, sin nadie a tu lado. Ves como pasa la gente y ni siquiera se da cuenta de que existes y notas que te falta algo… Como si el mundo de repente, diera vueltas muy rápido a tu alrededor y tu no lo pudieras parar. Pero te voy a explicar porque ella no llega… pero es algo que no puedes contar a nadie, porque me ha dicho esa chica que era un secreto y me ha hecho prometerle que no iba a decir nada. No está aquí porque dice que tú no sabes nada de ella, y dice que está más cerca de lo que te piensas y en realidad no sabe porque. Dice que está aquí porque el otro día pintaste una cara sonriente en el cristal de un coche, buscaste entre un montón de discos una canción con mucho cuidado y la pusiste unas cien veces. Ella se dio cuenta de no era a ella precisamente a quien mirabas, de que ni siquiera sabías que existía, y que no le iba a dar tiempo a contarte las cosas que le gustan. Así que te lo voy a contar muy rápido; le gusta que su casa huela a café todas las mañanas, romper el papel por la línea de los puntos, las tormentas, chupar el cola cao que se queda pegado en la cuchara, coger al nata con el dedo, el chocolate caliente, y las noches en la playa. Le gusta la gente que dibuja donde no se puede dibujar, dar los buenos días y las buenas noches, le gusta la felicidad, y el olor a gasolina. Le gusta la gente que se besa por la calle, la navidad, y el verano. Le gusta abrir un libro y encontrar una entrada de cine antigua, le gusta escribir, y le apasiona la fotografía. Me ha dicho que también te diga que también le encanta la música, y las cosas pequeñas. Que no le gustan los jarabes, el fútbol en la radio, ni las cosas que se repiten… pero que si le gustan las señales, y que tu… que tú también le gustas&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-4974852527193374082?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/4974852527193374082/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/ella.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/4974852527193374082'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/4974852527193374082'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/ella.html' title='Ella.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SyAD3JTk0tI/AAAAAAAAACI/uAlWUeSX9-U/s72-c/kuh.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-1609853804044792984</id><published>2009-12-02T06:00:00.000-08:00</published><updated>2009-12-03T06:35:19.813-08:00</updated><title type='text'>Secretos</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SxfMab-DdxI/AAAAAAAAABQ/GwZ-WDZyhSM/s1600-h/jnj.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411018231865636626" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SxfMab-DdxI/AAAAAAAAABQ/GwZ-WDZyhSM/s320/jnj.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Llegamos sin hacer mucho ruido, con un cierto silencio para que no nos oigan. Un secreto. Esquivamos las miradas. Llegamos a ese lugar. Está desierto. Solo estamos nosotros, y todo el tiempo del mundo. Los rayos de sol nos descubren. Nos escondemos. Bajamos a la playa. Encontramos un atardecer lleno de escenas por cumplir. Se empieza a hacer de noche. El atardecer va cambiando de color, antes era de un tono cálido, y se va volviendo oscuro, y en el cielo se pueden apreciar unas pequeñas lucecitas brillantes, denominadas estrellas. Hay muchas en el cielo, y toda la noche para contarlas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;+¿Jugamos a perseguir la luna?&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-1609853804044792984?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/1609853804044792984/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/secretos.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1609853804044792984'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1609853804044792984'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/12/secretos.html' title='Secretos'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SxfMab-DdxI/AAAAAAAAABQ/GwZ-WDZyhSM/s72-c/jnj.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-8161710566666329521</id><published>2009-11-30T11:34:00.000-08:00</published><updated>2009-11-30T12:28:10.400-08:00</updated><title type='text'>Silencio</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SxQqxcEdSAI/AAAAAAAAABI/0Pvq5IQf_xg/s1600/mm.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409996081215653890" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SxQqxcEdSAI/AAAAAAAAABI/0Pvq5IQf_xg/s320/mm.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Tengo ganas de escribir, pero no encuentro motivo. Estoy vacía y en silencio. Solo estamos yo y mi conciencia, intentando hacer un pacto. Discutimos sobre a donde tengo que ir, pero no nos ponemos de acuerdo. Nos hemos perdido. Los días van transcurriendo y me siento sola, en el suelo, en lo más hondo, abajo, me encuentro atrapada y sin salida, sin fuerzas para volver a la superficie, sin fuerzas para levantarme y con un silencio que me aterra. El fondo es oscuro y húmedo, incluso a veces me da miedo. Lo único que se me ocurre decirle a mi consciencia es que puede que el tiempo tenga la respuesta, puede que el tiempo lo ponga todo en su lugar, pero quien sabe. Quizás sí y quizás no. En realidad no me gusta ser pesimista, pero con los palos que nos da la vida, para en ocasiones no serlo. Veo como los colores se desvanecen poco a poco y toman una tonalidad gris que no me gusta nada. Tengo que encontrar fuerzas de dónde sea, pero no las encuentro, no tengo ni siquiera una voz amiga que me diga hacia donde tengo que ir, ni que me de la mano para levantarme, ni que me ayude a subir a la superficie, la única voz que escucho es la de mi conciencia turbada y yo en espera.&lt;br /&gt;A ver si así las cosas recuperan su color nuevamente, para escuchar a otras cosas aparte de mi consciencia y yo, para poder ver una atardecer en la playa y disfrutarlo. Para sentir el viento en la cara, y la lluvia en los ojos. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-8161710566666329521?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/8161710566666329521/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/11/silencio.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/8161710566666329521'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/8161710566666329521'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/11/silencio.html' title='Silencio'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SxQqxcEdSAI/AAAAAAAAABI/0Pvq5IQf_xg/s72-c/mm.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-7076364619572240545</id><published>2009-11-28T03:58:00.000-08:00</published><updated>2009-11-28T06:47:09.882-08:00</updated><title type='text'>Promesas</title><content type='html'>Me gustaban muchas cosas de ti. Pequeñas y simples cosas que te hacían especial. Me gustaba que me hicieras enfadar o que me hicieras cosquillas hasta que no podía respirar. Me gustaba saber que te tenía a mi lado, y que podía pasar noches enteras despierta viéndote dormir. Me gustaban las noches bajo la ventana viendo llover. Me gustaba que me abrazaras muy fuerte y poder así sentir tu calor. Me gustaba que me llevaras en brazos a casa las noches de borrachera y me pusieras en la cama. Me gustaban tus &lt;em&gt;"Buenas noches mi amor, que tengas dulces sueños&lt;/em&gt;". Me gustaba tu espontaneidad, y que un día por sorpresa, te presentaras con una rosa en la mano. Me gustaba tu sonrisa y la manera de hacer sonreír a los demás. Me gustaban tus besos de buenas noches y tus besos de buenos días. Me gustaba tu sinceridad y tus ganas de vivir la vida. Me gustaba poder despertarme y saber que te tenía a mi lado. Pero sobretodo, me gustaban tus promesas. Nos quedaba toda una vida para seguir soñando. Aunque ahora ya no me gustan. No lo hagas. No jures. Aunque seas mi alegría. No valen nada.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-7076364619572240545?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/7076364619572240545/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/11/promesas.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7076364619572240545'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7076364619572240545'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/11/promesas.html' title='Promesas'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-7960157668702514926</id><published>2009-11-28T03:28:00.000-08:00</published><updated>2009-11-28T03:55:50.436-08:00</updated><title type='text'>Aigua dolça.</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SxEPN1-m5CI/AAAAAAAAABA/e6tbiyGhJOM/s1600/kim.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409121357951067170" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SxEPN1-m5CI/AAAAAAAAABA/e6tbiyGhJOM/s320/kim.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Tot i que per una lògica pura sembli que el sol s’ha de caure d’un moment a l’altre, potser que encara estigui darrera els núvols. Tot i que per una lògica pura sembli que ja no apareixerà el sol durant tot el dia, potser que dintre de un moment o un altre, els núvols es moguin i el deixin respirar. Potser serà més tard. O potser no passarà. Potser quan ja hagi passat tota la turmenta, quan ja els núvols hagin deixat respirar al sol, potser quan els núvols ja no siguin negres, foscos, ni obscurs, si no de un color blanc, tendre, sincer... descobrirem que en realitat la pluja que ens banyava era dolça. Aigua dolça.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-7960157668702514926?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/7960157668702514926/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/11/pluja.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7960157668702514926'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/7960157668702514926'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/11/pluja.html' title='Aigua dolça.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/SxEPN1-m5CI/AAAAAAAAABA/e6tbiyGhJOM/s72-c/kim.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-1440650984225923780</id><published>2009-11-26T07:01:00.000-08:00</published><updated>2009-11-26T07:19:15.806-08:00</updated><title type='text'>Violencia dolça.</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sw6cZ6QVN8I/AAAAAAAAAAg/086RMcsX7M8/s1600/um.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5408432171466962882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sw6cZ6QVN8I/AAAAAAAAAAg/086RMcsX7M8/s320/um.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Avui, dia 3 de juliol, fa exactament tres mesos que vaig sortir de l’hospital, tres llarguíssims mesos que vaig sortir d’aquella habitació, que havia estat tancada durant tant de temps. He perdut dos anys de la meva vida... Sona molt fàcil sentir-ho, i no donar-li cap importància, però no us feu una idea de quan són 2 anys, 24 mesos, 744 dies, 17.856 hores, tancada dins una habitació de quatre parets dormida, sense despertar-me, sense parlar, sense sentir, sense aprendre i el més important, sense estimar. He estat amb coma dos horribles anys, i fa poc més de quatre mesos hem vaig despertar. Hem torna boja saber tot el que m’he perdut durant aquets dos anys que e estat a l’hospital.Cada estiu, des de que tenia cinc anys, el pas a un poble que està a uns pocs quilòmetres de Barcelona, a Lluneres. Allà, pas els tres mesos d’estiu, amb la meva família; la meva mare, el meu pare, i Isma, meu germà gran. Al costat de la nostra petita casseta que tenim a la vora de la platja, hi viu Mònica, la meva millor amiga. La Mònica és la meva millor amiga des de que encara cap de les dues sabíem parlar, amb la que passava la gran majoria de les hores del dia, durant tot l’estiu. Però aquest estiu, tot era diferent. Vaig tenir l’accident amb disset anys i ara en tinc dinou. M’he perdut gran part de la meva adolescència, com si algú m’hagués esborrat mil set-cents quaranta-quatre dies del calendari per que sí, com si algú m’hagués arrencat brutalment 2 anys de la meva vida com a càstig de que hagués fet alguna cosa malament. Un gran parèntesis a la meva vida, que durant tot aquest temps no pogués recordar ni un sol moment d’aquells dos anys. Des de els disset anys que no trepitjava aquell petit poble de Lluneres. Quants records se’m venien al cap...Eren les tres i mitja del migdia, i vaig anar a remullar-me els peus amb l’aigua salada d’aquella preciosa platja que hi havia a pocs metres de casa meva . De repent vaig veure la casa de la Mònica, i gairebé no sabia que havia de fer, havia passat tant de temps, que no sabia ni si hem reconeixeria. Vaig decidir picar a la porta, i hem va contestar un home d’aspecte gran i hem va resultar una mica estrany, ja que els avis de la Mònica vivien a França i no solien viatjar, i se’m feia difícil pensar que podien ser ells. En aquell moment, li vaig demanar si hi havia la Mònica, i hem va contestar que no, que la Mònica feia uns mesos que ja no vivia a aquella casa, que ell la va comprar quan els seus pares, la varen vendre. En aquell moment hem vaig quedar bocabadada, no sabia com reaccionar. Tenia unes ganes immenses de veure-la, donar-li una gran abraçada i sobretot escoltar les mil histories que li havien passat durant tot aquest temps. Seguia amb un estat de “xoc”, sense saber que dir, i l’home sense demanar-li res, hem va dir que s’havia mudat a pocs carrers d’aquí i hem va mostrar la direcció per arribar-hi.Vaig tocar a la porta, i hem va obrir la seva mare, i li vaig demanar que si hi era, abans de dir-me que sí, hem va donar una gran besada i hem va dir que m’havien trobat a faltar molt durant aquest temps i hem va dir que se’n alegrava molt que ja hagués sortit de l’hospital. Va cridar a la Mònica, de punta a punta de la casa, (com solien fer a aquella família). La Mònica va baixar les escales corrents, i hem va donar una abrasada tan forta que quasi hem deixa sense respiració, però estava tant feliç de veure-la que així i tot que hem feia un mal impressionant, no m’afectava.Ningú podia saber el que sentia. Ningú no sabia que era estar a les portes de la mort, i de repent un dia que et despertis i tot canvies. Amb qüestió de hores la meva vida va donar una volta de 360 graus. Ja no volia pensar més amb tot el que m’havia perdut durant aquests dos anys, si no que volia aprofitar al màxim tot el que hem quedava per viure, totes les coses que hem quedaven per fer. Les dues ens vam anar a la cafeteria a recordar vells moments i a que la Mònica m’expliqués totes les novetats, tot el que havia passat, durant tot aquest temps. Quan començava a fer-se fosc, li vaig dir que anava cap a casa i que demà pel dematí, seguíem la xerrada, per què estava molt cansada. Mentre pujàvem de la platja, no sé per què, hem va venir la imatge de la carretera, de la moto, i del cotxe que hem va dur pel davant. Li vaig explicar com va ser, i li vaig preguntar per Aleix, que era el noi amb el que havia tingut l’accident. Ella hem va dir que estava bé, que estava estudiant per ser arquitecte a Barcelona i seguia venint cada estiu a Lluneres. Ho va dir amb un to una mica estrany, com només contestar-me per compromís, o com si hem amagués alguna cosa.Aleix, era el meu noi des de que tenia quinze anys. Ja sabem que a aquestes edats ningú té en compte aquets amors, ningú dona importància a que et puguis enamorar a aquesta edat, els comentaris son “són nens encara, no saben el que és enamorar-se”, dons jo vaig estar perdudament enamorada, i el vaig estimar com a ningú al mon. Vaig estar amb l’Aleix, des de els quinze anys fins els disset, (quan vam tenir l’accident). Tot era tant perfecte aquells dos estius que vaig passar al seu costat... Però no entenia per què si ja feia quatre mesos que havia sortit de l’hospital per què no sabia noticies seves, per què ningú no me’n parlava, i sobretot per què mai m’havia vingut a veure. Quan més el necessitava!, quan més necessitava que estes al meu costat!, no hi era. Després de dos increïbles anys al seu costat, no va ser ni capaç de venir un sol dia a veure’m a l’hospital, no hem podia fer la idea, que m’hagués oblidat ja, després de tot el que havíem passat junts. També entenia que eren dos anys..., dia a dia pensant que si hem moria o no, i que els metges ja deien que hem quedaven molt poques probabilitats de viure. Però quedaven probabilitats!!, així i tot que fossin poques, encara no m’havia mort!, i semblava que per Aleix, havia desaparegut, m’havia mort al seu cap, m’havia oblidat completament. No havia estat capaç de venir a veure`m, ni de preocupar-se per com estava, això no hem podia entrar dins el cap. No m’ho podia creure. En realitat, no anava cap a casa quan li vaig dir a la Mònica que estava cansada i volia anar-me’n. Vaig anar a la platja a passejar, també necessitava estar tot sola i aclarir els sentiments que rodaven aldins meu, per què no havia vingut? Per què no sabia preocupat? No ho entenia.Ja era de vespre. Estava estirada damunt la sorra i hem vaig quedar embovada mirant el cel i contant cada una de les estrelles que hi havia presents aquella nit d'estiu, en aquella platja, contava les estrelles m’entres recordava aquell moment. Cada minut que passava semblaven milions de dies, mai no el temps m'havia passat tant a poc a poc. Aquella platja, que hem duia tantíssims records. Era força difícil que no hem caigués cap llàgrima dels ulls. Era mirar la mar, i cada vegada que copejava contra les roques, era una imatge que hem venia al cap. I pensava que després de tantes coses que havíem viscut junts, després de tants moments, després de aquells dos anys, estava a la mateixa platja, a la mateixa platja que ens vam conèixer, a la mateixa platja que ens vam besar per primera vegada, hem semblava increïble que realment fos allà, i no m’ho estes imaginant i que fos una de les meves típiques fantasies. Ningú no podia entendre tots els sentiments que tenia guardats a dins meu, i totes les coses que hem passaven pel cap i encara menys tot el que donaria per tornar uns anys abans, i no haver-me pujat a la moto, i que tot fos com antes... De repent, vaig sentir que el meu cor es disparava, que hem colpejava el pit com si en volgués sortir. El meu cor ja no bategava amb aquell pas ferm al qual estava acostumada, ja no bategava amb normalitat, era com si de repent els bateigs es tornessin irregulars, s'acceleraven d'una manera inesperada i de cop i volta s'aturaven i es tornaven atropelladament lents. Vaig sentir una angoixa pressió a la ment. Una pressió que ja coneixia. De repent vaig sentir unes petjades que s’aproximaven, ja no s'havia si era la meva imaginació fantasiosa que sempre m'acompanyava o eren realment aquells sorolls certs. Es van parar, i vaig parar de respirar. Hem vaig donar la volta, per què estava segura que hi havia algú que hem seguia, i vaig témer el pitjor. Però en aquell moment hem vaig girar, i no hi vaig veure res. Vaig mirar cap a la dreta, cap a l'esquerra però res de res, era com si aquell soroll que havia sentit, se'l hagués tragat la terra. Hem vaig tornar a girar i vaig veure la ombra d'un noi, assegut al damunt de una roca, una roca que hi havia entremig de la platja. Amb prou esforços vaig pujar al damunt de la roca, i el vaig veure. De la part de darrera hem va semblar molt familiar però hem negava tossudament de que pogués ser ell, que pogués ser ell, que aquella nit de estiu, estes al mateix lloc que jo, després de tant de temps. El vaig cridar, però no es va girar. En aquell moment ja vaig perdre totes les esperances que hem quedaven. Però alguna cosa hem deia a dins meu que era ell, i hem vaig deixar endur per els meus pensaments i el vaig tornar a cridar, amb la veu una mica mes suau, com el solia cridar quan ens enfadàvem i ho volia arreglar. Tampoc es va girar. De repent, quan vaig veure que no es girava una altre vegada, hem vaig tornar totalment boja, totes les esperances que hem quedaven les havia perdut . Però tot i que havia perdut totes les esperances, alguna cosa aldins meu encara hem deia que ho era, i amb la pressió vaig començar a cridar el seu nom, a llàgrima viva. Fins que el noi es va girar, i hem va veure, amb els ulls plens de llàgrimes. Hem vaig aturar, sense saber que fer, si arrancar a córrer o quedar-me allà, demanant una explicació de per què ni havia estat capaç d’anar a veure’m. Aleix, al veure’m, amb aquells ulls brillants, al veure’m després de dos llarguíssims anys, es va quedar bocabadat, sense saber tampoc com reaccionar. Malgrat tot, el que havia passat, malgrat tota la ràbia que tenia acumulada a dins meu, hi havia un equilibri entre tots dos. Sense tenir en compte totes les explicacions que volia, hem semblava que no podia tenir perdó el que m’havia fet, i qualsevol excusa era falsa, ja que trobava que res no podia ser més important. Malgrat tot això hi havia una mena de delicat fil conductor que ens feia seguir drets, cara a cara. Cap dels dos, va amollar una paraula. Semblava que el meu cor començava a bategar de cada vegada més fort, però en canvi, hem sentia protegida. Com si sabés que si estava al seu costat tot era diferent. S'havia perfectament que al seu costat, totes les coses eren especials, per què per moltes coses que haguessin passat durant aquests dos anys, no podia negar que encara l’estimava, és més que encara estava enamorada perdudament d’ ell. Feia que, tot i que no digués res, que m'oblidés del món i que només hem centres amb ell. No podia entendre com després de tot el que m’havia fet, fos ell el que hem donava força d’allà on no les tenia. Però el meu cor cada vegada els seus bateigs eren més irregulars, i li vaig demanar amb l’alè que no hem deixava parlar amb normalitat, per què no havia estat capaç de venir a veure’m. Ell quan li vaig demanar, va quedar bloquejat i no sabia que contestar-me. Es va estirar damunt l’arena, esperant que jo fes el mateix. M’hi vaig seure al costat, sense saber com reaccionaria. -Com has canviat, estàs molt maca, hem va dir.-Et demano que per què no vas venir!, no que com trobes que estic ara!, Et necessitava, o no ho entens? Et necessitava més que mai Aleix, per mi no sabia acabat la nostra historia.- No ho sé, hem vaig deixar endur pel pànic. Estava totalment bloquejat, no sabia que fer. No et podia veure en una habitació tancada i que estassis tu allà allargada, sense poder-me dir res. Hem sentia culpable, com si tingués jo la culpa que estassis allà.-No ho entenc Aleix, no entenc res. A on han quedat totes les teves promeses? Tot el que havíem d’aconseguir junts? Un dia et vaig dir que mai t’amollaria. La teva mà i la meva eren una, el meu cor el tenies tu. De a on volies que tragués les forces per despertar-me? De on volies que tragués les forces de continuar? Si el cor se’t para, et mors. I a mi hem va estar a punt de passar. És que el cor, és el que ens guia, el nostre company de camí, la nostra personalitat, la petita consciència, que tot i que sàpigues que et passaran mil coses si agafes el camí del teu cor, l’acabes escollint i et deixes endur. Per què, el cor és el responsable de la nostra felicitat, el nostre cor decideix a on hem de estar, per què tot i que la raó i el cor no sempre vagin units, el cor i la felicitat sí. -No ho pots entendre Anna, hi ha algu més que tot això...-¿Què hi ha a part de tot això?-Que no sé si estic enamorat. A passat tant de temps... En aquell moment el món se’m va venir al damunt, i els bateigs ja no eren irregulars, si no que sentia que el cor m’havia desaparegut. I sense desitjar-ho va caure dels meus ulls, una llàgrima, una llàgrima on tenia continguda tota la meva tristesa i ràbia podia dir. Llavors Aleix, hem va mirar i hem va dir, -No ploris Anna, per favor, hem romps el cor.-Tu ja ho has fet - vaig contestar. En aquest moment va venir un breu silenci, que fins i tot es podien escoltar el petit soroll que feien les faroles de a dalt la platja.-¿Hi ha alguna cosa més que hauria de saber?, vaig demanar-li, amb cara de desesperació.- Es que tot a estat tan de repent Anna, necessito temps...Més temps encara? No li havien bastat prou dos anys per pensar? Pensava que ja no podia passar-me res pitjor aquella nit, però sí. Amb el punt de desesperació encertada del que havia arribat, vaig decidir anar-me’n. Ell es va quedar damunt l’arena, metre jo seguia corrent per la platja plorant a llàgrima viva. De repent sentia que el meu cor, s’aturava. Els bateigs, ja no eren irregulars, ni el cor hem bategava amb normalitat, simplement van desaparèixer, i en aquell moment vaig caure. L’ Aleix, va venir corrents a per mi, llavors hem va dir:-No et moris Anna, no et moris per favor. I li va caure una llàgrima que va arribar fins la meva cara i hem va caure sobre les parpelles i les seves darreres paraules i li vaig dir quasi sense poder respirar:-l’ Alma i el cor son els principals protagonistes d’una persona o d’una historia, si algun dia hem necessites segueix al meu cor i la meva Alma i em trobaràs, t’estimo i estigui a on estigui mai deixaré de fer-ho”.-Anna jo també t’estimo! T’estimo moltísim!, no ten vagis per favor! Una altre vegada no! Perdona’m, he estat un estúpid!Aquelles paraules hem van ajudar a lluitar per seguir endavant. Hem vaig tranquil•litzar. Suament hem va acariciar la cara i hem va explicar tot el que havia passat... Vam estar hores i hores parlant a la platja. I tot i que sabia tot el mal que m’havia fet, vaig decidir perdonar-lo. Duia un paper a la mà, una mena de carta que m’entres estava a la rocallegia. Li vaig demanar que si m’ho podia mostrar i sense dir-li una paraula més, hem va contar que era una carta que m’havia escrit per a mi, però que no havia tingut la valentia de entregar-me-la. Me la va llegir:“ Estimada Anna;En el món hi ha milions de coses que no es poden ignorar, i una de elles, es l'amor. Si, l'amor, aquest sentiment que et traspassa la pell, la carn i se't clava al cor. No li podem posar obstacles a l'amor, ell va a on faci falta, romp parets, i supera qualsevol obstacle i qualsevol tipus de distància. Fa quatre anys vaig saber el que volia dir aquet sentiment, o millor dit, el que et podia arribar fer sentir. Llavors, en aquell precís moment, vaig entendre que sense amor no hi ha vida, i quan tu hem vas desaparèixer, te vas endur la meva vida amb tu, i la veritat era que no tenia ni forces de sortir de casa meva. Sé que qualsevol cosa que et digui et semblarà absurda, per què no hi ha cap excusa per defensar el que vaig fer, i no ho defens, però ni tan sols tenia valentia, per venir a l’hospital i veure’t i saber que estaves allà per la meva culpa, i hem començava a demanar, i si aquell dia no haguéssim agafat la moto? I si hagués anat sol?, i si?, i si?... Hem van passar milions de coses pel cap i vaig estar durant molt temps sense dormir, sense somriure. M’havies desaparegut, i tot el que tenia m’ho havien llevat. En aquell moment vaig entendre que l’amor és qui ho mou tot, el que fa que cada dia ploris o no paris de somriure, mengis o dormis. I per tot això et don les gràcies. Per ensenyar-me a saber que és l'amor, per haver-me estimat tal i com soc, per fer-me somriure de la manera que ho vas fer, per fer-me oblidar de tot el demés, de preocupar-te i fer-me sentir especial per un moment. M’agradaria explicar-t’ho tot, per què se que estiguis a on estiguis t’arribaran les meves paraules. Vull que sàpigues que mai no estimaré a ningú com te estimat a tu, no ho puc negar. No necessito res més per saber que vas ser la persona que sempre apareixia als meus somnis, tot el que somiava i amb tu vaig descobrir. Saps una cosa? Quan ens enfadàvem tancava els ulls molt molt molt fort, i m’imaginava un món on només estàvem nosaltres dos, a on ningú es posava entremig de la nostra relació, a on érem feliços, com el paradís... si, potser una cosa utòpica, certament... Però al obrir els ulls, lluitava, lluitava per què algun dia es pogués complir. I un dia de repent hem vas desaparèixer. Amb això m’agradaria que sabessis que sempre estaré al teu costat, estiguis a on estiguis. Cada matí, m’entres tu eres a l’hospital, al despertar pensava amb tu i en quan donaria per que al despertar-me poguessis estar allà, dormint al meu costat i així podria abrasar-te molt fort, i que quan obris els ulls fossis el primer que veges al despertar,perquè si et tenia a tu no necessitava res més, per què eres el meu aire, el que hem donava les forces que necessitava per seguir endavant. Amb això només et vull donar les gràcies per haver-me regalat les abrasades més fortes, l’amor més vertader i els dies més inoblidablesSempre et tindré present al meu cor.Firmat; Aleix”Els ulls se’m varen omplir de llàgrimes i ens vam abraçar. I els nostres dos cors de repent s’ajuntaren. Vaig arribar a un estat de felicitat increïble, brutal, impressionant. Estàvem encara a la platja allargats un al damunt de l’altre i ens vam prometre tot el que encara ens quedava per viure, i totes les promeses que ens quedaven per complir.No tinguis por, mira’m, estic al teu costat, hem veus? Va, no et moguis, sols queda't amb silenci, ningú no ens veurà. Posa't així, estira’t damunt la sorra, i no et preocupis, només et vull mirar, t'he mirat molt però no eres per mi, ara si ets per a mi, no et cansis, t'ho prego, queda't com estàs, tenim una nit per a nosaltres, tan sols per nosaltres, entens? i jo vull mirar-te, no t'havia vist mai així, el teu cos per a mi, la teva pell ara es la meva... Tanca els ulls, i acaricia'm suaument, t'ho prego, no obris els ulls si pots, i acaricia'm. Són tan boniques les teves mans, les havia somiat tantes vegades, ara les tenc per a mi, les vull veure, m'agrada veure-les sobre la teva pell, així, t'ho prego, continua, no obris els ulls, jo soc aquí, ningú no ens pot veure i jo soc prop teu, acaricia'tm.. , no paris, m'encanta mirar-te... no obris els ulls, encara no, no has de tenir por, soc prop teu, em sents? estic aquí, et puc tocar, això és seda, la sents? és la seda del meu vestit, no obris els ulls i tindràs la meva pell, tindràs els meus llavis, però no els obris, quan et tocaré per primera vegada serà amb els meus llavis, en un moment donat sentiràs la calor dels meus llavis, damunt teu, inesperadament, pot ser serà en els teus ulls, posaré la meva boca damunt les parpelles i les pestanyes, sentiràs l'escalfor entrar aldins del teu cap, i els meus llavis, amb la meva boca al cor seràs meu, per sempre meu, si no em creus obre els ulls, i ara mira'm... som jo, qui podrà mai esborrar aquest instant? I aquest cos meu ja sense seda, les teves mans que el toquen, els teus ulls que el miren, la teva llengua en els meus llavis, tu que t'amagues sota meu, m'agafes pels costats, m'aixeques, em fas lliscar, a poc a poc, qui podrà esborrar això? tu dins meu, les teves mans sobre la meva cara, els teus dits a la meva boca, el plaer en els teus ulls, la teva veu, el meu cos sobre el teu, a teva esquena que m'aixeca, els teus braços que no em deixen anar, i els cops dintre meu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;“És una mena de violència dolça, els teus ulls cerquen els meus. Volen saber una cosa, fins a on fer-me mal, fins a on vulguis”&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-1440650984225923780?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/1440650984225923780/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/11/violencia-dolca.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1440650984225923780'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/1440650984225923780'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/11/violencia-dolca.html' title='Violencia dolça.'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sw6cZ6QVN8I/AAAAAAAAAAg/086RMcsX7M8/s72-c/um.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3730535483111784303.post-2710880571300306653</id><published>2009-11-26T06:33:00.000-08:00</published><updated>2009-11-26T06:47:56.990-08:00</updated><title type='text'>Començam a morir desde el primer dia que naixem</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sw6VBNwOB6I/AAAAAAAAAAM/CQvHDd-ngLk/s1600/bhhhhhhhhhhhhhu.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5408424050622859170" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sw6VBNwOB6I/AAAAAAAAAAM/CQvHDd-ngLk/s320/bhhhhhhhhhhhhhu.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Encara no és de dia, potser no son ni les sis i mitja. Damunt el cel hi passa un avió en destí cap a la nostre petita illeta, Menorca. Els fanals encara están encesos. Camin cap el “bus”. El dia sembla que comença bè, pero d'un moment a un altre, comença a tornar fosc. Els dies comencen a ser negres, humits, plujosos. El cel comença a tornar de color gris, i els dies cada vegada es tornen més tristos, amb qualque raó en específic, però molt difícil de descriure o millor dit, de explicar, es com quan vols viure, estimar, i tot això que et passa i que a vegades no saps com anomenar, i també t'agrada fer-ho en contra de tothom, però de repent alguna cosa t’ho impedeix, perquè, encara que per una lògica pura m'hauria hauria de estar a n'aquests instants per terra, i m'hauria d'haver fet pols, encara m’agradaria ser aquí, amb tu, davant tothom, amb el desig de viure cada moment com si fos el darrer, tu i jo, sent l'enveja del món, ningu més, perquè la resta del món era una mentida que només tu i jo podíem fer que fos veritat. De camí cap a l’ institut.(...)El dia segueix tornant fosc. Apaguen els llums dels fanalets. Toquen les vuit. He d'entrar al institut però no tenc forces per continuar. Son molts canvis. Es com si t’arrenquessin brutalment el cor, com si la teva vida, de repent no tingues un mínim de sentit de continuar, com si no trobessis sentit de seguir, ni de aixecar-te cada dia, com si no tinguessis forces de fer res. O com quan jugues una partida de billar, i ja has tirat totes les bolles que et tocaven (o les llises o les ratxades), i ara només et queda la bolla negre, la més difícil, i no hi ha manera de que entri, per què quan la tens a un lloc determinat, l’has de dur a l’altre punta, i quan la tens a punt de posar a dins en un moment t’ho jugues tot, i falles. I hem de aprendre que quan comencem, una partida, hem de saber que podem guanyar , però que també podem perdre, que quan alguna cosa comença, algun dia s’acaba. I s’acaba de la manera que mai podries imaginar. Hem de aprendre des de el primer dia que naixem que qualque dia ens morirem, que quan comencem a caminar per un camí, aquest en un moment o en un altre s’acaba, i ja no té sortida, que quan tirem una cosa per l’aire, tornarà a caure.Un cant a la vida. Començam a morir des del primer dia que naixem. Ara, aquest text també s'acaba, es mor.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3730535483111784303-2710880571300306653?l=otheerway.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://otheerway.blogspot.com/feeds/2710880571300306653/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/11/comencam-morir-desde-el-primer-dia-que.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/2710880571300306653'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3730535483111784303/posts/default/2710880571300306653'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://otheerway.blogspot.com/2009/11/comencam-morir-desde-el-primer-dia-que.html' title='Començam a morir desde el primer dia que naixem'/><author><name>Cristina Tomás Serra</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15291900409273667187</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sx-9lY-TQdI/AAAAAAAAABg/d6IJhwfKMd4/S220/SL370277.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_446cFCv7HbQ/Sw6VBNwOB6I/AAAAAAAAAAM/CQvHDd-ngLk/s72-c/bhhhhhhhhhhhhhu.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
